Ho
tenia tot al seu abast: cada dia el seu menjar, l’aigua fresca i
l’habitatge net, fins i tot un mirall amb campaneta inclosa per si
volia fer música. Però en Pere va voler donar-li alguna cosa més, i li
va obrir la porta de la gàbia.
-“ Ara ets lliure!” – va dir
L’ocellet
va mirar a un costat i l’altre i va voler sortir, però portava tant de
temps en aquella gàbia que ja no se’n recordava de volar, es va cansar
de seguida i a més a més per poc no se l’empassa el gat de la veïna...
Quin ensurt! El pobre ocellet va tornar a la seva gàbia i es va deixar
acaronar el cap. Preferia la seva vida de sempre, amb el menjar i el
beure assegurat, abans que aquella llibertat que podia ser tan
perillosa.
1. Un conte de nins per a fer reflexionar els adults. Resumeix el conte en quatre línies.
Es molt divertit.
2. Qui és el protagonista principal? Què li passa?
En pere. qoe a de deixar anar l'ocell.
3. L'ocell simbolitza la llibertat. Un ocell engabiat també? Per què?
No perque no te espai lliure.
No, no ho qurec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada