Et sento
Sento com claves la teva mirada ferma dins la meva.
Sento com penetres la meva ànima fent-la teva.
Sento com et capbusses al meu mar tendre.
Sento com t’endinses en el meu intel·lecte.
Sento com t’impregnes de la meva essència.
Sento com m’impregno jo, també, de la teva.
Sento com tots dos som ara una nova bandera,
sense pàtria ni sense terra.
Tan sols una nova manera,
un acoblament perfecte,
una unió eterna:
tu i jo
per sempre.
Carolina Ibac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada