Acorar... :).

    1. Cerca informació sobre Acorar (contingut, actor (vida), temàtica...). També n'has de penjar imatges.

    2. Has anat mai a matances? Si és que sí, explica'n la teva experiència, si és que no, cerca informació sobre aquesta activitat de la cultura popular mallorquina.

1.

Contingut: és una obra d'un sol actor (monòleg) que xerra dels costums mallorquins xerrant de les matances.

Actor: Toni Gomila.

Va neixer a Manacor l'any 1973. Va començar a fer teatre l'any 1989 amb el grup de teatre Els Capsigranys. Va fundar Aranyes Teatre el 1992. Va formar part del grup infantil que es deia Paperins (1991-1997) i del grup Spaghetti (1997-1999). Ha actuat en moltes obres: Sopar de noces (1998), La casa en obres (1999), Domos (1999), Memories d'un reclam (2003)... Va fundar Produccions de Ferro al 1998. A perticipat en moltes telenoveles de IB3 (Llàgrima de sang...). Historia del teatre a Manacor. Pag 125-127. Ed: Món de llibres 2012.

 

Temàtica: La matança del porc.

2. Si, ens hem de aixecar molt prest deves les 6 del matí per anar a matar el porc. Anam a cercar el porc, 

   el pesam, el pengen d'una pota i el maten d'una punyalada al coll. El porc crida molt fort, fa quatre

   potades i mor. El duim a l'hort i el posam damunt un banc, el feim net i després el matancer el talla a

   trossos. Els budells es fan nets per fer llonganises, sobrasades i botifarrons. Separem la carn dels ossos,

   li llevam el greix i la capolem. Posam la carn capolada i la trampem amb sal, pebre bo i pebre bort. 

   Llavors la pastem i omplim els budells amb les omplidores. Cordam les llonganises i els botifarrons, les 

 sobrassades s'han de cosir i després cordar. Berenam de frit de matances i dinam d'arros brut. Són molt

   divertides però acabam molt cansats. 

Celebram el Dia Internacional de la Poesia amb aquesta fadeta... :).

Hem trobat a la biblioteca una fada que va volant amb les seves aletes per  les prestatgeries i escampa, al seu pas, una aroma poètica . Serà perquè avui és el Dia de la Poesia? Quins poemes ens regalarà? Sent flaires de primavera... d'alguna flor que portarà? Deixem que voli per tot arreu, tirem pètals al seu pas, obrim-li portes i finestres i, segur que ens visitarà. Si la trobes, deixa-la anar, viatja a altres cases, que tambè la volen estimar.

Compartim, entre tots, grans i menuts, la màgia d'aquesta Fada de la Poesia.

Una fada encantadora

va buscant amics i amigues

pels carrers de tot el món,

per la Pampa i la sabana,

per la Xina i el Japó,

i ha arribat a casa nostra

com un esclat de colors.

Du faldetes de boirina,

campanetes, mocadors,

collarets de pasta fina

i un grapat de bon humor.

És tendreta,

amorosa, 

delicada

i atrevida.

És dolceta,

capritxosa,

descarada,

divertida...

Pot ser grisa,

esguitosa, 

també trista,

melancòlica

o festiva.

Pot ser així com tu vulgues

i el seu nom és

Poesia.

(M. Dolors Pellicer)

La il·lustració és de Leticia Zamora.

               1.  Explica el significat del poema. Qui és la protagonista?

               2. Com la descriu, de manera positiva o  negativa? Justifica la teva resposta.

               3. Cerca informació sobre quan es va començar a celebrar el dia internacional de la poesia.

1.Es una fadeta que va cercant amics per tot el mon. La fada.
2.Positiva, per que llo crec que les fades sempre estan allà on vulguis per protegir-te, i fer amics nous de totes 

   les races.
3.El Dia Mundial de la Poesia és una celebració que es realitza cada 21 de març anualment des de l'any

  1999, quan la Conferència General de la UNESCO el va proclamar.

La fantàstica primavera... Ha arribat! :).

          1. Ha començat la PRIMAVERA! Cerca imatges que la representin i explica les diferents estacions de l'any. Quina és l'estació que més t'agrada? Per què?

El dia del pare. :).

Dia de... tots els dies de l'any estan dedicats a alguna causa, però avui és dia de festa per a casa, celebrem el Dia del Pare  Un dia especial, com els 364 dies de l'any. Perquè és l'estima del pare el que aconsegueix que cada dia sigui màgic. Nosaltres volem celebrar-ho amb poesia: un poema per a regalar-li junt a una gran abraçada i una forta besada.

       1. Llegeix aquest poema, el penges al teu blog i explica'n el seu contingut.

       2. De quina manera felicitaràs el teu pare un dia com avui?

       3. Creus que el Dia del Pare és una festa comercial més? Justifica la teva resposta

    

Jo tinc un tresor

guardat dins del cor

és l'amor que el pare em dóna

i que mai no m'abandona

Quan m'en vaig a dormir

m'agrada explicar-li coses

i sempre riem plegats

mentre ell em fa pessigolles

A vegades em renya

però ser que és pel meu bé

potser m'ho mereixo......

no ho tornaré a fer!

Ell em fa riure

i això em fa feliç

i sento en el meu cor

tot el seu amor

(Ariadna)

1. Que el pare sempre estara alla per ajudarme: cuidarme, educarme, renyarme i ferme riure.

2. El felicitaré donant-li una petita sorpresa molt treballada.

3. En part sí, perquè és una festa que només s'utilitza pel comerç però esta bé que hi hagi un dia del

    pare perque és el que ens cuida també i ens fa regals pel nostre aniversari i quan jo sigui gran també vull

    que hi hagi un dia espesial com avui en dia.

La cosa va de somnis... :).

          1. Explica quin és el teu gran somni.

           El meu gran somni és poder saber bastantes coses d'informatica per si algun dia tenim un virus a               l'ordenido, peró també m'agradaria poder estar a l'edad d'ara amb el nin que magrada. L'altre  somni

           que tinc és poder ser mestre de nins petits, perque se me done molt bé cuidar-los, jugar amb ells

           peró avegades és molt dificil saber exactament el que volen ells, perquè és posen a plorar i no saps 

           que has de fer per entratenir-los li has de contar hidtorietes mentres mengen perquè sino no volen 

           menjar el que tu li poses al plat.

          .

         

Entrada lliure... :).

       
         1. Fes una entrada lliure. Recorda que no ha de ser un copiar i aferrar.

La meva entrada lliure  és un poema d'amor dels 15 anys, que esdiu "Paraules d'amor" que a més té música. El va fer en Joan Manuel Serrat fa mots d'anys. Us pos un enllaç de youtube d'ell quan era jove cantant aquesta cançó i també una versió de n'Alejandro Sanz  y una altra de na Rosario ( que surt a La Voz) en castella.
Serrat: http://youtu.be/KDR4BCjMG7w.
Alejandro Sanz: http://youtu.be/3yCyJnC1lUI.
Rosario: http://youtu.be/ndIHsELruNc.

Ella em va estimar tant...

Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…

Entrada lliure... :).

       
         1. Fes una entrada lliure. Recorda que no ha de ser un copiar i aferrar.

La meva entrada lliure  es tractarà d'un poema d'amor.

Si cada vez que pienso en ti

una estrella se apagara
no quedaria en el cielo
ninguna estrella que brillara.

El día que tú no ardas de amor, 
yo moriré de frío.

No tengo alas para ir al cielo

pero tengo palabras para decirte te quiero.

dilluns 11 de març de 2013... :).

Aquí teniu aquest poema perquè vos ajudi a reflexionar sobre la natura, extret d'un blog de Literatura.

"Què estam fent malament perquè la natura no segueixi el seu curs natural? Les estacions estan embogides, el temps revolucionat, les catàstrofes naturals s'escampen per tot arreu. Els homes, dictadors de la natura, acaben convertint-se en els seus esclaus. Caldrà prendre bona conciència, reflexionar i actuar en conseqüència. La Terra és casa de tots i tots estam obligats a tenir cura d'ella. Els versos del poeta valencià, Marc Granell, ens ho descriu en breus paraules i ens porta a la reflexió. És important aquesta educació cap a la defensa de la nostra natura, des de menuts i trob fantàstic fer-ho amb la poesia."

Què passa?

(Marc Granell)

Què passa

que ara

el riu

ja no és riu,

la pluja

no plou

i el sol

no somriu?

Què passa

que ara

l'hivern

sembla estiu,

la flor

no fa olor,

l'ocell

no té niu?

Doncs passa

que ara

ningú

ja no viu

seguint

la raó,

sinó l'or,

rei altiu.

La il·lustració és de Krisztina Maros.

1. Comenta el poema.

2. Explica la forma del poema. És tradicional? Per què? Per què creus que els versos són tan breus?
   
3. Explica el significat del poema.

4. Fes una reflexió sobre la situació medioambiental actual.

1. Aquest poema té tres parts, dues preguntes i una resposta.
2. No és tradicional perquè no segueix cap rima coneguda. Crec que són tan breus perquè aixi s'entenen 
    millor i també recorda a un riu o el tronc d'un abre.
3. Aquest poema parla de com espenyam la naturalesa i només pensem en els doblers i no ens adonam  
   que esteim traïnt el bosc, els animals i, en general, la natura.
4. Sabem que hi ha un forat a la capa d'ozó, l'efecte hivernacle, el canvi climàtic, la desaparició del boscos
    de l'Amazones... Però que fem nosaltres? Reciclam, no utilitzem aerosols, estalviam aigua... I que fan els
    països? Pensen en els doblers!

Manca de vida... :).

                                                             
                                            Manca de vida

      

Un fil prim ple de dies

que es tiba i s’encongeix

fent camí, via a via.

I un dia la llum es debilita,

perd la força dels primers dies,

és l’estrella que duem a dins

que vol marxar a un cel infinit.

Un dia vam néixer,

d’un atzar de dues ànimes foses,

que potser ara ja són mortes.

I el seu abandó d’aquesta vida

ens endinsà en la pena més pena

de totes les penes.

Aquells que estimem marxen

però el nostre consol és que els seguirem,

tard o d’hora, serem de nou amb ells.

La vida té una sola direcció,

un mateix fi per a tots.

Cal aprofitar-la amb dignitat

i ser millor del que som.

I quan tot s’hagi acabat

poder descansar contents

d’haver viscut el present,

d’haver recordat el passat.

I ara, que som allò que ens queda de temps

Rumiem com el viurem,

com el deixarem fer,

com farem sense deixar fer,

sempre sent nosaltres,

sense voler ser altres.

Únics ja sent rics o pobres,

acabarem enterrats,

o cremats

o esquarterats.

I la nostra ànima s’enlairarà

cercant les altres ja enlairades.

Tot comença i tot acaba,

sense excuses,

sense fugides,

sense  temps.

S’acaba el present.

Roman tot ja en el passat.

El fil prim s’ha trencat.

Carolina Ibac

Fes un comentari del poema de Carolina Ibac Manca de vida, aquesta vegada al comentari pots afegir-li informació de la part formal. Hi trobes alguna personificació o alguna comparació? Quina estructura té?
Penja-ho tot al teu blog.

Aquest poema parla de la mort. De la nostra mort i la de les persones que ens estimem. Perquè tots ens morirem hem de viure el nostre futur i el nostre present, no volent ser com els altres sino ser nosaltres mateixos. Quan ens arribi la mort hem d'estar contents de la nostra vida i contents perquè ens trobarem amb les persones estimades que havien mort abans.

El dia de la dona, 8 de març... :).

   1. Avui és el dia de la dona, fes un escrit que sigui un homenatge cap a la figura femenina i acompanya'l d'una imatge. Per què creus que hi ha d'haver un dia de la dona? Justifica la teva resposta.

La dona crec que sempre ha estat sobrevalorada al home durant els segles hi encara ho es un poc però jo crec que per ventura no estaríem aquí si no vos per elles perquè a lo millor no han estat gran inventores ni científics però casi segur que la majoria del canvis positius que ha havent en la historia ha estat gracies ha elles aixi que desde el fons del meu cor gracies.

I si crec que es mereixen tots els dies que vulguin perque mereixem més respecte.

Un de sol... :).

Mirant-te,
sense voler retirar la mirada,
veig la tendresa del teu amor
cara a cara.

La tranquil·litat i la calma
de saber-se estimat,
la il·lusió per un amor
que hauria d’haver estat
sempre, etern, sense final,
l’alegria de viure
la utopia…

La intensitat
de la nostra única mirada

ens fa més forts als dos,
compartint cuirassa,
davant les adversitats
d’un entorn mutable,
que ens apropa,
sense escapatòria,
cada cop més i més,
a la metamorfosi
en un sol ser.

Sóc tu
o tu ets jo.
Som un de sol.

1. Penja aquest poema al teu blog, acompanyat d'una imatge i en dónes la teva opinió personal a la seva pròpia autora al link que tens aquí sota.

file://localhost/Users/jaume/Desktop/images.jpeg

Trobo que és molt amorosa  per una persona que esta

enamorada. Adamés és molt presios i atrectiu.

Dies de pont... :).

      1. Explica el que has fet en aquests dies de pont. Redacció de 15 línies.

      Feina important: Corregeix el teu escrit aquí:
                  
                                 http://www.softcatala.org/corrector_ortogr%C3%A0fic

El dia 28 em vaig aixecar molt dematí, a les 4, per anar amb la meva família i unes amigues i         els seus pares (érem 11) a l'aeroport per a agafar un avió cap a París. Quan varem arribar a l'hotel, tot d'una vaig pujar a la meva habitació. Hi havia una televisió grossa i la dutxa era molt petita. El segon dia vàrem anar a Disneyland París. La primera atracció a la que vàrem pujar va ser el tren de la mina, desprès a una muntanya russa de Nemo de la pel·lícula de dibuixos animats i també varem anar a l'atracció d'Indiana Jones... El tercer dia vàrem fer una volta pel riu Sena amb el bateaubus que ens va dur fins a la catedral de Nôtre Dame. El geperut no hi era. Totes les nines vàrem anar a patinar a una pista de gel a l'exterior que es conservava molt bé amb el fred que feia. El quart dia anàrem al museu del Louvre. Hi havia una piràmide molt "xula" de vidre i metall. Entràrem pel soterrani i me varen encantar les mòmies i els sarcòfags egipcis, La Venus de Milo i la Gioconda. Desprès vàrem agafar un bus turístic que feia una ruta per tota la ciutat i amb uns auriculars t'explicaven la història de cada lloc i de cada monument. Ens varem aturar per fer un cafè, també vaig anar a veure la Torre Eiffel. A dalt hi feia molt de vent i fred. Vaig prendre una xocolata ben calenta per entrar en calor. Hi havia una tenda de souvenirs on vàrem comprar uns clauers de la Torre Eiffel. També vàrem tirar avionetes de paper des de dalt i després les vàrem recollir d'un jardi de baix. El cinquè dia ens vàrem haver d'aixecar molt prest per anar a berenar abans de prendre el vol cap a Barcelona. Va ser molt pesat perquè vàrem haver d'esperar tres hores a l'aeroport de Barcelona per agafar un altre avió cap a Mallorca. En arribar a canostra estava rebentada i em vaig dormir tot d'una.