Exercici 1.
Un dia, cap al tard, va sentir que algú pujava l’escala. Coneixia els passos de tots els qui venien a casa seva. Li bastava haver-los sentits una vegada per poder endevinar sempre qui pujava a veure’l, però mai no havia sentit aquella mena de trepig. "Algú que es deu haver equivocat", va pensar, car ell vivia a l’últim pis. Però immediatament va dir- se: "no, vénen ací, són els passos d’algú que no ha vingut mai, però vénen aquí".
Exercici 2.
... A la tarda, l’aigua s’ensenyoria de la població de barraques i en Josep, que tenia dots de cabdill, lluitava tenaçment: tapava les escletxes amb quitrà, i reforçava el sostre amb planxes metàl·liques, amb tot el que podia trobar que parés la pluja. Però la humitat penetrava insidiosament i, aliant-se amb la terra, donava naixença a un fang negrenc i fètid. -Veus? -Digué don Albert, amb els ulls mig closos. "Sempre és igual sempre"... "les dones pul·lulaven pel barri descalces" amb les cames brutes de fang fins als genolls. Es recollien les faldilles amb un mà i dedicaven l’altra a les múltiples feines imposades per una existència on tot escassejava menys el dolor i la misèria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada