EL ROMANTICISME. :).

Moviment literari. Aparegué a Alemanya i a la Gran Bretanya al final del

 segle XVIII, s'estengué per Europa durant els primers decennis del XIX i,

 fruit directe dels grans canvis econòmics, socials i polítics produïts per 

la revolució industrial, replantejà tots els esquemes vigents.

El Romanticisme determina un renovament profund en el camp de la literatura i de 
les arts. El Romanticisme va aportar canvis molt importants en el món cultural. Entre 
els canvis més significatius cal destacar els següents:

       1) la nova relació entre l’artista i la societat: l’escriptor i l’artista reivindiquen la seva funció social i exigeixen la recompensa econòmica del seu treball;

         2) la llibertat creativa: el romanticisme reivindica el geni creador; l’obra  ha de ser sobretot personal, original, basada en la imaginació i la intuïció. Aquesta nova concepció de l’obra literària desemboca en la llibertat de l’elecció del tema, dels recursos i l’estil, i en la reformulació dels gèneres literaris, que fins aquell moment tenien unes fronteres molt estrictes;

         3) la visió malenconiosa de la vida;

      4) la valoració de la literatura i de l’art populars: el romanticisme, en assumir la intuïció com a base artística, reivindica l’aportació de la literatura i de l’art populars, fruit de la intuïció lliure dels pobles; i

         5) el nacionalisme: es manifesta en l’interès per la història i els costums propis de cada poble. Per això, el romanticisme potencia el desenvolupament de la novel·la històrica i del costumisme, un model literari que té per objectiu la descripció d’una realitat (costums, ambients…) en procés de canvi a causa de les profundes transformacions provocades per la industrialització i la modernització social.

El gènere privilegiat és la poesia, especialment durant la primera meitat de segle.
 El conreu de la narrativa i el teatre es va normalitzant de manera desigual a 
Catalunya, on arrelen més ràpidament, i al País Valencià i les Illes, on la
 incorporació de tots els gèneres va ser més lenta. Per gèneres, podem establir

esquemàticament:

a)   en narrativa, primerament la narració breu costumista i després la novel·la romàntica històrica, la novel·la romàntica sentimental i la novel·la de fulletó (caracteritzada per la primacia de l’acció i del sentimentalisme exagerat, la presència de personatges esquemàtics: el bo, el malvat, etc., i la senzillesa tècnica) són les opcions dominants;

b)  en poesia, es conrea tant la poesia lírica com l’èpica. La poesia lírica és de temàtica sentimental o patriòtica, mentre que l’èpica relata esdeveniments de grandesa heroica, sobretot de l’edat mitjana. A banda aquesta poesia adreçada a un públic culte, molts autors produeixen una poesia d’abast popular destinada sobretot a ser publicada en revistes;

c)  en teatre, la producció inclou tant el drama històric com el drama sentimental o melodrama.

El gènere privilegiat és la poesia, especialment durant la primera meitat de segle. El conreu de la narrativa i el teatre es va normalitzant 
de manera desigual a Catalunya, on arrelen més ràpidament, i al País 
Valencià i les Illes, on la incorporació de tots els gèneres va ser més lenta. Per gèneres, podem establir esquemàticament:

ACTIVITAT:
Cerca autors romàntics catalans indicant el gènere literari que conrearen i  els títols d'algunes de les seves obres

Bonaventura Carles Aribau.

Poesia: La pàtria.

Joaquim Rubió i Orts.

Poesia: Lo gaiter del Llobregat.

Victor Balaguer.

Teatre: Esperanses i records.

Serafí Pitarra.

Teatre: Ous del dia.

Jacint Verdaguer. 

Poesia: L'Atlàntida, Canigó.